SERVENTESE ROMAGNOLO
Venutu m'è in talento – de contare per rema
el novo asalimento – che façunu insta prima
co l'or de tradimento – tagliad' a surda lima:
ayda, Deo!
Quest' è l'ordene fatto – del piligrino romeo:
sutilmente è trattu – se tortu va 'l paleo;
talor se crede 'l mattu – lu saçu e 'l bon el reo;
ore intendite.
Guelfi de Bologna, – mastri de la rete,
segnor sença vergogna, – se con' vui ve sapete,
de lor terra besogna – che paghe le monede
a lor vecini.
Guelfi de Romagna, – Lumbard' e Florentini
en plan ed en montagna – àn prisu caminu;
sucursu da Lamagna – besogn' a cebilini
en gran mestere.
Se venese lu re Callu – o mandase cavaleri,
iurarà de non farlu, – ché 'l ditu è mençuneri;
se nu ofenda Carlu, – de multe penseri
veràn falati.
Èn sino asalidore – e d'ordene de frate
. .se de serore – et ultramare crosate
. .e sono li maiore, – de multi sequetate
e creduti.
En questo 'saltu pronti, – en dire e fare arguti,
. . . de mescunti, – che stannu ancura muti,
che schivanu per punti, – che non voglion veduti
esere anchora.
E forçu monstran grande, – remore, e la paura
per Romagna se spande; – nulla part' è segura:
che ne porta ghirlande, – che fa fortece e mura,
che desfà.
Chom' è usu de guerra, – chosì andarà:
tal ne crede aquistar terra – che le perderà;
tutta Romagna è en terra, – bataglia pur serà,
se com' eo credo.
L'aquila è salita – en trono e tornò lo nido
e vol esere onida – da tal ch'è ne lo sidu;
per Deo dia vita – a l'altu conte Guido
de Montefeltro.
Fol ne stia en statu, – ched a lui è nula Feltro!
En levere s'è avançatu, – e 'l leone asalì lu veltro,
ché paragunato – s'è l'oro e peltru
del sapere.
En questo non è t. ença – . . . ere
dur' è la sentença – p. . . ere
en Deo è la potença, – e 'l So volere
è 'l men male.