V
È 'l gran disio che mi mostrò el bel sole
voler pur fare el fin ch'amor consente,
e sì lieta stare l'accesa mente,
che ingegno nol poria dir né parole.
E quand'io mi ramembro chi mi sòle
turbare spesso el cor, che dentro sente
or guerra or pace, onde 'l voler si pente
aver seguìto quel che lui non vole,
non fia per certo più sdegno né ira,
né caso che molesti nostra pace,
se caritate in noi tien ferma fede.
E se quel sol, che sol l'alma desira,
si racorda com'arde la sua face
del lume spento avrà di me merzede.