VII.
Se questa dea de vertù e d'onestate
In ver' mi fosse pia,
Fedel servo de lie' sempre serìa.
E benché sia crudel, però non mancha
Ch'a la soa maiestà non sia soletto;
E de servir zà ma' mio cor non stancha,
E prende onne tormento per diletto.
Ma se l'è nobel, como l'à l'aspetto,
Po' che servo li fia,
Non lassarà finir la vita mia.